Les joies són veritats espirituals, són
símbols d’un saber superior. Formen part d’un tresor amagat, que estan al
nostre subconscient, i que només trobem amb l’experiència de la vida.
Tradicionalment han estat un símbol de bellesa i perfecció, de riquesa material.
Al segle XX, s’han eixamplat les fons, els materials, els usos i els
significats. A més de la joieria tradicional, que treballa materials preciosos,
hi hala joieria com a disseny, que esta lligada a les tendències de la moda. La
joieria contemporània desenvolupa totes les possibilitats plàstiques i
conceptuals de l’art. La joieria és un camp obert a l’experimentació. Diversos
artistes s’han dedicat a la desconstrucció de la joia per qüestionar-ne els
codis corporals, econòmics i socials que són els que li donen valor. S’han
recuperat materials nobles, ja que els artistes disposen de totes les
possibilitats plàstiques per crear objectes únics que puguin ser vehicles de la
veritat secreta a la qual ens referíem al principi. La gent creu que la joieria
són diamants, or, gemmes diverses, riquesa o glamour, però ningú pensaria en
els minerals. Si separéssim la joieria de la joieria, obtindríem cada vegada
objectes més petits, subjectius i de valor immaterial. Serien objectes que
designen poder, que plasmen records i emocions, i posseeixen un element
imprescindible: la seducció. Als anys 60’, els promotors del moviment internacional
de la joieria contemporània defensaven la idea de descrita més amunt,
converteix la joieria en una opció artística: qualsevol material és vàlid.
Aquesta generació de joies ha generat un circuit de galeries especialitzades, i
són presents en museus d’art. A diferencia de les dels mestres, les propostes d’avui
en dia plantegen una manera diferent el moment de l’eclosió de la joieria
contemporània: a diferència dels joves dels 68’ ara hi ha neutralitat. Els
espais de creació han sofert un canvi d’apreciació i és més semblant a una
cuina o laboratori.. Un altre tret diferencial és mostrar-se més receptius als
intercanvis i a les contaminacions de processos i estètiques, des de l’antropologia
a la cirurgia plàstica.
