VALORACIÓ FINAL

Desde el meu punt de vista, ha estat un projecte força interessant. Finalment he acabat aprenent un munt de coses.

Ja que no vaig poder estar en tota l'estada al Macba, no puc opinar sobre les activitats, pero puc opinar sobre tot el treball a classe.

Hem treballat el mínim, ja que jo crec que tothom pot donar molt més del que dona, tot i això, ha estat un bon treball.

Divendres, que vaig poder estar al Macba, i vaig poder veure les exposicions, les vaig trobar molt més interessant que els de la primera estada al Macba, el Sokurov vaig trobar que era una obra molt interessant, ja que estar graban tantes hores te molt mèrit.

L'exposició de volum, també era força bona.

Finalment, penso que aquest projecte cal fer-lo ja que sembla que no pero acabes el projecte, haven aprés moltes coses, que ni t'imagines que apendries. He apres a fer funcionar conversors de vídeo, com per exemple el FFCode i el Vegas, crec que m'anira bé per el que queda de curs, i el curs vinent.

ALEKSANDR SOKUROV

Aleksandr Sokurov és un director de cinema rus. Al principi les seves pel·lícules van patir una censura soviètica, tot i que més tard la seva obra va ser guardonada amb múltiples premis internacionals. És autor d'una vintena de documentals, entre d'ells unes sèries militars exposades al MACBA, museu d'art contemporani de Barcelona. Les sèries militars que assoleixen una durada de 10h (conjunt de 3 sèries) exigeix  als visitant una gran atenció, i la seva durada extensa és un deasiament als horaris dels museus. A versió d’aquesta obra, dipositada ara a la Col·lecció MACBA per al seva filla, Daria Esteva, ha estat muntada de nou per Pere Portabella, que també va ser el primer productor de la pel·lícula. La irrupció de la cultura popular subalterna adquireix una dimensió insòlita en aquest documental.

El 2011 Sokúrov va guanyar el Lleó d'Or de la Mostra de Venècia per la seva pel·lícula Faust.

AVALUACIÓ PROJECTE PLANETA BELLERA 3

Som un grup, format per el Ferran Gallardo, l'Ivan Savall, la Judit Ibañez, la Júlia Rudenko i l'Aina Martí.

Ha sigut un projecte, que com a tots els treballs amb grup, sempre hi ha qui treballa i qui mira les mosaranyes.
El companyarisme ha estat pèssim, tot i que finalment ens ha sortit un projecte força bo.
Al principi, casi tots, vàrem donar idees, tot que uns més que altres. Pero més tard, quan era hora de fer feina de veritat, i no dir quatre coses que s'et acudien, hem treballat la meitat del grup. Encara que l'altre meitat feia veure que treballava, no ha treballat.
Tot i així, sabem que es el que pasa al fer treballs en grup.
La Judit i l'Aina no van poder venir en tota l'estada al Macba ja que estaven malaltes. El Ferran s'ha hagut d'encarregar juntament amb l'Aina del vídeo, la música, amb l'interés de saber com anaven els programes que haviem de fer servir per convertir el vídeo.
L'Ivan conjuntament amb el Ferran i l'Aina, van pensar les idees del vídeo, i els sons que posar.
La Judit va aguantar la càmera, per grabar els vídeos.
La Julia Rudenko va donar força idees, i a les classes sempre estava pendent del que feiem.

Tots els que estem escribin aquest text, estem d'acord amb el que hem escrit.