PROFESOR LAZHAR
Direcció: Philippe Falardeau.
Intérprets: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilen Néron, Danielle Proulx, Seddik Benslimane.
Gènere: drama. Canadá, 2011.
Duració: 94 minutos.
Guió: Philippe Falardeau
Música: Martin Léon
Fotografía: Ronald Plante
Guió: Philippe Falardeau
Fotografía: Ronald Plante
ANALISI NARRATIU
A Montreal, una mestra d'escola primària es suïcida. Bachir Lazhar, un
immigrant algerià, va ser contractat ràpidament perquè la substituís tot
i que encara s'estava recuperant d'una tragèdia personal. Ell arriba a
conèixer als seus alumnes tot i la diferència cultural evident des del
primer dia de classe i de la seva dificultat per adaptar-se a les
limitacions del sistema escolar. A mesura que els nens tracten de
superar el suïcidi de la seva antiga mestra, ningú a l'escola és
conscient del dolorós passat d'en Bachir, o de la seva precària condició
de refugiat. La seva dona,que era professora i escriptora, va morir
juntament amb la seva filla i el seu fill en un atac incendiari. Els dos
nens protagonistes, que són els que veuen la mestra morta, intenten
superar aquest incident amb l'ajuda del professor. La nena protagonista
culpa el nen ja que pensa que aquest n'era el culpable, degut a un
conflicte entre ell i la mestra uns mesos abans. Aquest respon amb
violència fins que acaba explotant i desfogant-se.
Han dit d'ella:
"Un prodigio llegado de Canadá" El País
"Un prodigio llegado de Canadá" El País
"Una hermosa declaración de amor a la enseñanza" La Razón
“Un
exquisito trabajo de actores, especialmente impresionante con los
jovencísimos actores, y la capacidad de hacer invisible la cámara abren
la película a un naturalismo afectivo, que no efectivo” ABC
"Magnífico cine comprometido" El Norte de Castilla
ANALISI TÈCNIC
A la película podem veure diferents plans, oberts, tancats, expressius i descriptius. Hi ha primers plans dels nens a l'escola, i el plà molt important és el del principi, quan es veu la professora que es suicida.
El punt de vista que predomina durant tota la película és el subjectiu per poder conèxier els personatges amb detall. Una cosa força important, es l'alçada de la càmera, que està a l'alçada dels protagonistes, per tant, alçada dels nens. Hi ha angles amb contarpicat, degut a l'alçada dels protagonistes.
El muntatge és lineal, tot i que de vegades, hi ha anticipacions com a recurs, per donar intriga.
La música i els plans ens anticipen el que vindrà, ja que hi ha escenes on només amb el que veiem, ja sabem que pasará alguna cosa dolenta, o viceversa.
No hi ha cap narrador. En la película hi és molt present el color, ja què és un element molt important. Predomina el color taronja, el blau i el blanc i negre.
A la película podem veure diferents plans, oberts, tancats, expressius i descriptius. Hi ha primers plans dels nens a l'escola, i el plà molt important és el del principi, quan es veu la professora que es suicida.
El punt de vista que predomina durant tota la película és el subjectiu per poder conèxier els personatges amb detall. Una cosa força important, es l'alçada de la càmera, que està a l'alçada dels protagonistes, per tant, alçada dels nens. Hi ha angles amb contarpicat, degut a l'alçada dels protagonistes.
El muntatge és lineal, tot i que de vegades, hi ha anticipacions com a recurs, per donar intriga.
La música i els plans ens anticipen el que vindrà, ja que hi ha escenes on només amb el que veiem, ja sabem que pasará alguna cosa dolenta, o viceversa.
No hi ha cap narrador. En la película hi és molt present el color, ja què és un element molt important. Predomina el color taronja, el blau i el blanc i negre.
L'aula taronja on s’havia suicidat la professora, la pinten de color blau, per amagar tot el dolent que ha passat.
ANALISI DE SENTIT
La película pasa a Canadà. L'autor es Philippe Falardeau.
Philippe Falardeau ha fet una tasca excel·lent en adaptar el text teatral i fer que aquesta història sobre l'aprenentatge (amb la metàfora el canvi experimentat per les crisàlides) esdevinga un ensenyament per a l'espectador que presencia una reflexió crítica sobre la vida i la mort, sobre l'aprenentatge i l'ensenyament.
ANALISI DE SENTIT
La película pasa a Canadà. L'autor es Philippe Falardeau.
Philippe Falardeau ha fet una tasca excel·lent en adaptar el text teatral i fer que aquesta història sobre l'aprenentatge (amb la metàfora el canvi experimentat per les crisàlides) esdevinga un ensenyament per a l'espectador que presencia una reflexió crítica sobre la vida i la mort, sobre l'aprenentatge i l'ensenyament.
L'actuació natural de Mohamed Fellag, el professor Lazhar, i dels xiquets que formen el conjunt de la classe és un altre dels al·licients d'un film que es mostra equilibrat a l'hora de repartir els papers entre les aportacions dels menuts i la dels adults, professors de l'escola i pares. Tots contribueixen a donar una visió polièdrica d'un problema emocional, educatiu i psicològic, d'un conflicte vital que han de superar individualment i col·lectivament, un problema que transcendeix fora de la tanca de l'escola.
Com a diverses etapes podríem destacar que la pel·lícula comença a l'hivern, amb la blanca neu i imatges més neutres i acaba amb la primavera on entren colors més vius (verds).
Hi ha una gran reflexió en com expresar les emocions.
Hi ha una gran reflexió en com expresar les emocions.
