10.45PM Sentada al sofa, miran una bona pelicula. Sona el timbre. Espantada de que truques algu aquella hora, m'aixeco a veure qui és. Al mirar per la mirilla veig que no hi ha ningú, desconsertada obro la porta, i de sobte dos encapuxats m'agafen i em paralitzen.
11.30PM Em desperto lligada en una cadira, immobilitazada. En una de les meves habitacions. De cop s'obra la porta i entra un home encaputxat i em pregunta si se qui és. I jo li responc que no ja que porta la caputxa posada i no li puc veure el rostre. Seguidament es treu la caputxa i resulta ser el pare d'un alumne meu. Espantada li pregunto que es el que vol de mi, i de sobte es posa a plorar i diu que no te cap il•lusió per la que viure que la seva dona no l'estima, que els seus pares van morir fa un mes, i que el seu fill ja que sóc la seva professora. Jo, li responc que perquè fa tot això poden anar a l'escola i parlar-ho com persones civilitzades. Ell amb els ulls vermells i plorosos em diu que es l'unica manera de que algu li fagi cas, que la gent sapiga que segueix viu. Que esta fart, i seguidament em deslliga i marxa.
8.00AM. No he pogut dormir en tota la nit, pensan amb aquell pobre home. Pero no li faig mes voltes i marxo cap a l'escola.
9.00AM Ja soc a l'escola, i l'Aleix no ha vingut. Jo espantada trucu a casa seva, i s'hi posa la seva mare. Plorant em diu que ahir el seu home, va tornar a la matinada i es va endur el seu fill a la força. Jo li pregunto si ha trucat a la policia, i ella em diu que si, pero que de moment ningu sap res d'ells.
10.45AM Arriba la policia a l'escola i em diuen que els han trobat, que l'Aleix esta be, pero que el pare s'ha siucidat davant d'ell, i que esta molt afectat. Que aquets primers dies li presti molta atenció, que li comenti als seus companys que no diguin cap comentari sobre el seu pare. Jo els i dic que estiguin tranquils que fare el possible.
10.42PM Segueixo sense poder dormir, pensan que si ahir a la nit, hagués fet alguna altre cosa que no hagués sigut preguntar i preguntar per enfonsar-lo mes, potser tot aixo no hagues passat.
"Cada acció te la seva conseqüència"
11.30PM Em desperto lligada en una cadira, immobilitazada. En una de les meves habitacions. De cop s'obra la porta i entra un home encaputxat i em pregunta si se qui és. I jo li responc que no ja que porta la caputxa posada i no li puc veure el rostre. Seguidament es treu la caputxa i resulta ser el pare d'un alumne meu. Espantada li pregunto que es el que vol de mi, i de sobte es posa a plorar i diu que no te cap il•lusió per la que viure que la seva dona no l'estima, que els seus pares van morir fa un mes, i que el seu fill ja que sóc la seva professora. Jo, li responc que perquè fa tot això poden anar a l'escola i parlar-ho com persones civilitzades. Ell amb els ulls vermells i plorosos em diu que es l'unica manera de que algu li fagi cas, que la gent sapiga que segueix viu. Que esta fart, i seguidament em deslliga i marxa.
8.00AM. No he pogut dormir en tota la nit, pensan amb aquell pobre home. Pero no li faig mes voltes i marxo cap a l'escola.
9.00AM Ja soc a l'escola, i l'Aleix no ha vingut. Jo espantada trucu a casa seva, i s'hi posa la seva mare. Plorant em diu que ahir el seu home, va tornar a la matinada i es va endur el seu fill a la força. Jo li pregunto si ha trucat a la policia, i ella em diu que si, pero que de moment ningu sap res d'ells.
10.45AM Arriba la policia a l'escola i em diuen que els han trobat, que l'Aleix esta be, pero que el pare s'ha siucidat davant d'ell, i que esta molt afectat. Que aquets primers dies li presti molta atenció, que li comenti als seus companys que no diguin cap comentari sobre el seu pare. Jo els i dic que estiguin tranquils que fare el possible.
10.42PM Segueixo sense poder dormir, pensan que si ahir a la nit, hagués fet alguna altre cosa que no hagués sigut preguntar i preguntar per enfonsar-lo mes, potser tot aixo no hagues passat.
"Cada acció te la seva conseqüència"
