dimecres, 25 de setembre del 2013
divendres, 26 d’abril del 2013
DARRERE LA PANTALLA
1. Respon les preguntes:
- Què és el departament de comptes? Departament que busca el client. Analitza la informació que l'anunciat ha facilitat i projecta l'estratègia per aconseguir els seus objectius assignats a la publicitat.
- Què heu estudiat per treballar en un agència? Publicitat, relacions públiques, màrqueting, comunicació, disseny gràfic, comunicació audiovisual.
- Com és el rodatge d'un espot? Primer de tot es treballa amb una imatge la qual es la que l'empresa vol que es mostri en l'anunci. Quan es capta el missatge, es disenya un video o un spot, per tal de projectar la imatge. Quan esa grabat passa a Post-producció que son els que s'encarreguen de retocar les imatges i de fer el muntatge de les seqüències. Es recorre a vegades, a retocar amb programes informàtics per que quedi més comercial i bonic.
- La publicitat és realment creativa? No, segons qui repongui. Els de màrqueting creuen que només ha d'atacar al client. I els creatius pensen que no només és atacar, sinò crear.
- Es proven els espots abans de sortir a la tele? Si, es fan vàries proves, per veure la reacció de l'espectador davant de la visió del producte. (la manera com parla, el to veu, els moviments..)
- Com s'aconsegueix que un anunci sigui viral? Posant-lo per tots els mitjans, actualment les xarxes socials, internet i videojocs.
- Com es posa el preu d'un producte? Estudi de mercat, segons el tarjet, mira si estarà adequat en el producte.
- Com escolliu en quins mitjans sortiran els anuncis? Hi ha un departament anomenat "de mitjans" i aquest es qui s'encarrega, de pensar a quin tipus de persona va dirigit, a on col·locarlo. Quan el receptor es una persona jove, es posarà a la televisio on els programes que s'estiguin emitin siguin per aquet tipus de públlic.
- Com és que hi ha anuncis que no s'entenen? Per què utilitzen metàfores, i volen que tu mateix reflexionis i pensis quines es la finalitat de la producció de l'espot.
- Qui controla que els anuncis compleixin la normativa? El depertament d'assumptes legals.
- Quina diferència hi ha entre publicitat i propaganda? La publicitat s'encarrega de vendre un producte, es a dir que la finalitat és econòmica i comercial, en canvi la propaganda és intentar donar idees, opinions o creençes però sense buscar benefici econòmic.
- És el mateix fer un espot que una campanya de conscienciació? No. Una campanya de conscienciació busca fer-te reflexionar sobre alguna situació, i fer canviar els hàbits que tens sobre ella. Per exemple, els anuncis d'accidents de tràfic. Busquen que siguis conscient de la situació però sense vendre cap producte. Un spot en canvi, es un anunci amb una finalitat econòmica de vendre un producte determinat, o una marca determinada.
- Han evolucionat molt els missatges publicitaris? Si, ja que cada vegada busquen nous recursos com per exemple la publicitat emocional. Abans es treballava amb anuncis simples, sense cap intenció emotiva. En canvi ara, cada cop més intenten posar-te en la pell del protagonista tocant temes sensible.
- Com és que m'agraden els anuncis de cotxes si encara no tinc 18 anys? Per què creen la necessitat de tenir-lo.
- Com s'ho feien per què productes nocius semblessin bons? Retocant a la quarta fase, de manera que li donen forma, i utilitzen trucs
- Com afecta la publicitat en un informatiu? Busquen la franga horària del tarjet, i posen en aquella franja l'anunci.
- La publicitat emocional menteix quan ens ven un món ideal? Si, la publicitat no pretén informar-te sino que busca idealitzar un món, fen creure al consumidor que amb aquell producte, la seva vida millorarà.
- Ens pots dir un exemple de com la publicitat crea problemes que no tenim? Per exemple els anuncis de cosmètics. Posen models de dona ideal, dient que si no compres el producte que ells anuncien, mai podrás arribar a ser aquest tipus de dona. Es a dir, et fan creure que nececessites cremes per eliminar problemes que no tens.
2. Exercicis
1.- Estem bombardejats de publicitat. Comproveu-ho, agafeu paper i llapis i aneu anotant els llocs on trobeu publicitat durant tot un dia.
A la televisió, a la radió, al tren, als autobusos, als diaris, a les revistes, a la roba, a les botigues, a les pancartes,...
2.- Hi ha productes que són perillosos per a la salut com el tabac o l'alcohol. Sabríeu dir si els anuncis d'aquests productes ho fan amb arguments racionals o amb emocions?
Ambdues, la part racional es eu en els estudis que diuen que en tabac és la causa mortal més important del càncer, amb imatges de com queden els pulmons, les dents, la pell, la boca,.. És a dir, els estudis són reals, però també es treballa la part emotiva. Per exemple en el cas de l'alcohol, els anuncis són bascament emocional. hi ha anuncis que conciencien del consum de l'alcohol monstarnt accident de cotxe i imatge de la familia que ha perdut un membre de la famílica a la carretera. Es juga amb els dos tipus.
4.- Opina. Hi ha publicistes que diuen que la publicitat no ens afecta gaire. Què en penseu? Feu una redacció explicant com creus que afecta la publicitat i posa'n algun exemple: alguna cosa que hagueu comprat pels anuncis, o que els vostres pares s'hagin deixat enredar per la publicitat.
Desde el meu punt de vista, crec que la publicitat és una cosa que ens perseguirà tota la vida i a tots llocs. Ens passem el dia infectats de publicitat, i moltes vegades ens deixem enganyar. Jo per exemple, vaig veure un anunci, on surtia una noia morena amb el cabell arrissat, i que amb una crema se li tornava llis, pero d'un llis perfecte. El mateix dia, vaig anar al supermercat i em vaig comprar aquella crema de l'oreal. Finalment me la vaig posar, i no només no em va fer cap afecte, sino que em va deixar el cabell com una escombra. Tot i aixo, cal dir que desde aquell dia no he confiat mai mes en cap anunci, ja que realment si que és mentida tot el que ens ensenyen.
5.- Relaciona un producte amb algun benefici emocional de la forma més absurda possible. I recordeu, com sempre, hem de treballar en equip. (Equip: Xavi i Aina)
Relacionem la llibertat que ofereix accions com estar perdut en una muntanya deserta amb el fet d'anar al lavabo.
La primera imatge sería la d'un home que no va al regularment a lavabo, tot seguit s'aixeca del sofà on està estirat, i va direcció WC. Es veuria una imatge d'ell d'esquenes entran al lavabo, i una imatge de la porta del lavabo que es tanca. Tot seguit veuriem al mateix home d'esquenes i amb els braços obert enlaire envoltat d'un paisatge molt bonic i solitari de plena llibertat. Com si ell hagués trobar la llibertat que buscava quan entra al lavabo.
3. Més exercicis
Els anuncis institucionals, en lloc de vendre un producte, busquen conscienciar la població sobre algun tema sensible com els accidents de trànsit, el consum de drogues, la necessitat de reciclar, etc. Per a la prevenció dels accidents de trànsit, al llarg del temps s’han utilitzat diferents estratègies buscant la màxima efectivitat, és a dir, la reducció dels morts i ferits a la carretera. Aquí en tens alguns exemples, mira’ls i respon les tres qüestions:
http://www.youtube.com/watch?v=scuWEKV7AGo
http://www.youtube.com/watch?v=vL4xVAk1cH0
http://www.youtube.com/watch?v=2YqUdd8XZtQ
a) En dues o tres paraules, com definiries l’estratègia de cada anunci, és a dir, la manera com intenta convèncer l’espectador?
1-Primer clac i després rum.
2-La velocitat mata.
3-Un segon et poc canviar la vida.
b) Hi ha qui diu que alguns anuncis (com el darrer) són inadequats perquè són massa violents, sensacionalistes, etc. Però hi ha qui diu que qualsevol cosa és adequada si serveix per reduir els accidents. I a tu, què et sembla? Creus que hi hauria d’haver un límit i, en aquest cas, quin hauria de ser?
No crec que hi hagi un límit en anucis d'aquest tipus. Ja que no et volen vendre res, simplement esperen que rebis una informació i que d'aquesta en fagis un bon ús. Si els anuncis fossin massa tous, passarien desapercebuts.
c) Deixant de banda si són adequats o no, quin creus que és l’anunci més efectiu per a reduir els accidents (no el que a tu t’agradi més)?
Els anuncis de testimonis que han viscut un accident.
http://www.youtube.com/watch?v=5pqbLCNgP8M
4. Fes un anunci
Com creus que hauria de ser un anunci perquè fos realment efectiu amb la gent de la teva edat? Quina estratègia hauria d’utilitzar?
L'anunci hauria de ser testimonial. Podria sortir una noia jove explicant, que una nit que van sortir ella i el seu xicot, els dos molt enamorats. Ell li va dir que anava al lavabo, i ella el va esperar a fora. Van pasar més de mitja hora i el noi no sortia. Finalment ella, cansada d'esperar va entrar al lavabo i va veure tot de gent i corredisses al voltat d'algú que estava al terra. Va fer camí entre la gent, i es va trobar al seu xicot estirat al terra amb una sobredosis de cocaïna.
5. Mireu aquest anunci:
http://www.youtube.com/watch?v=rVAT9i5oLkQ
L’última frase de l’anunci recomana fer-se una assegurança de vehicle “perquè la teva dona també agafa el cotxe”.
a) Alguns publicistes afirmen que la publicitat només és un reflex de la realitat. Creieu que les dones de la realitat són com la que es pinta a l'anunci?
No. Ja que les dones del segle XXI, poden fer les mateixes coses que els homes, i més i tot. L'anunci mostra una realitat factícia, amb la finalitat que els homes es vegin reflectits en actituts que deixen malament a la dona.
b) Diríeu que l’anunci busca ridiculitzar les dones? Amb quina finalitat?
Si, amb la finalitat de convèncer als homes de que no deixin el seu cotxe a la seva dona.
c) Creieu que les coses com penjar un quadre ja les sabem fer quan naixem o les aprenem després? Diríeu que hi ha més homes que dones que saben penjar un quadre? Per què?
Obviament les aprenem a mida que ens anem fent grans. Hi ha més homes que en saben, pero no per què les dones no tinguin aquesta habilitat, sino per què quan s'ha de penjar un quadre a casa, el primer que es fa és dir-li al home que ho fagi. Però penso, que si en una casa no hi ha un home, una dona es capaç perfectament de penjar un quadre ella sola. Les dones no són inferiors als homes.
7. Anuncis antics
Mireu aquests dos anuncis antics i responeu les preguntes.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ngtF9musywA
a) Segons els dos anuncis, què necessita una dona per ser feliç a la vida?
Crema per la cara, per estar guapa per el seu home.
b) Què necessita per aconseguir-ho?
Comprar la crema de la marca que s'anuncia.
c) Què us sembla aquest missatge?
Molt malament, deixa a la dona com un drap brut. Recorda a l'època del franquisme, en el qual hi havia la ley de a buena esposa feta per Pilar Primo de Rivera. Molt machista tot plegat.
d) I als anuncis de bellesa d’avui, creieu que també donen aquest missatge o ha canviat? Busqueu-ne alguns i comproveu-ho.
Ara es mostra una dona moderna liberal, que no depen de cap home ni es relaciona amb cap classe social, la dona és independent i utilitza els productes que vol per el seu benefici, no per agradar a ningú. Aquest missatge s'escau més al model femení d'avui en dia.
- Què és el departament de comptes? Departament que busca el client. Analitza la informació que l'anunciat ha facilitat i projecta l'estratègia per aconseguir els seus objectius assignats a la publicitat.
- Què heu estudiat per treballar en un agència? Publicitat, relacions públiques, màrqueting, comunicació, disseny gràfic, comunicació audiovisual.
- Com és el rodatge d'un espot? Primer de tot es treballa amb una imatge la qual es la que l'empresa vol que es mostri en l'anunci. Quan es capta el missatge, es disenya un video o un spot, per tal de projectar la imatge. Quan esa grabat passa a Post-producció que son els que s'encarreguen de retocar les imatges i de fer el muntatge de les seqüències. Es recorre a vegades, a retocar amb programes informàtics per que quedi més comercial i bonic.
- La publicitat és realment creativa? No, segons qui repongui. Els de màrqueting creuen que només ha d'atacar al client. I els creatius pensen que no només és atacar, sinò crear.
- Es proven els espots abans de sortir a la tele? Si, es fan vàries proves, per veure la reacció de l'espectador davant de la visió del producte. (la manera com parla, el to veu, els moviments..)
- Com s'aconsegueix que un anunci sigui viral? Posant-lo per tots els mitjans, actualment les xarxes socials, internet i videojocs.
- Com es posa el preu d'un producte? Estudi de mercat, segons el tarjet, mira si estarà adequat en el producte.
- Com escolliu en quins mitjans sortiran els anuncis? Hi ha un departament anomenat "de mitjans" i aquest es qui s'encarrega, de pensar a quin tipus de persona va dirigit, a on col·locarlo. Quan el receptor es una persona jove, es posarà a la televisio on els programes que s'estiguin emitin siguin per aquet tipus de públlic.
- Com és que hi ha anuncis que no s'entenen? Per què utilitzen metàfores, i volen que tu mateix reflexionis i pensis quines es la finalitat de la producció de l'espot.
- Qui controla que els anuncis compleixin la normativa? El depertament d'assumptes legals.
- Quina diferència hi ha entre publicitat i propaganda? La publicitat s'encarrega de vendre un producte, es a dir que la finalitat és econòmica i comercial, en canvi la propaganda és intentar donar idees, opinions o creençes però sense buscar benefici econòmic.
- És el mateix fer un espot que una campanya de conscienciació? No. Una campanya de conscienciació busca fer-te reflexionar sobre alguna situació, i fer canviar els hàbits que tens sobre ella. Per exemple, els anuncis d'accidents de tràfic. Busquen que siguis conscient de la situació però sense vendre cap producte. Un spot en canvi, es un anunci amb una finalitat econòmica de vendre un producte determinat, o una marca determinada.
- Han evolucionat molt els missatges publicitaris? Si, ja que cada vegada busquen nous recursos com per exemple la publicitat emocional. Abans es treballava amb anuncis simples, sense cap intenció emotiva. En canvi ara, cada cop més intenten posar-te en la pell del protagonista tocant temes sensible.
- Com és que m'agraden els anuncis de cotxes si encara no tinc 18 anys? Per què creen la necessitat de tenir-lo.
- Com s'ho feien per què productes nocius semblessin bons? Retocant a la quarta fase, de manera que li donen forma, i utilitzen trucs
- Com afecta la publicitat en un informatiu? Busquen la franga horària del tarjet, i posen en aquella franja l'anunci.
- La publicitat emocional menteix quan ens ven un món ideal? Si, la publicitat no pretén informar-te sino que busca idealitzar un món, fen creure al consumidor que amb aquell producte, la seva vida millorarà.
- Ens pots dir un exemple de com la publicitat crea problemes que no tenim? Per exemple els anuncis de cosmètics. Posen models de dona ideal, dient que si no compres el producte que ells anuncien, mai podrás arribar a ser aquest tipus de dona. Es a dir, et fan creure que nececessites cremes per eliminar problemes que no tens.
2. Exercicis
1.- Estem bombardejats de publicitat. Comproveu-ho, agafeu paper i llapis i aneu anotant els llocs on trobeu publicitat durant tot un dia.
A la televisió, a la radió, al tren, als autobusos, als diaris, a les revistes, a la roba, a les botigues, a les pancartes,...
2.- Hi ha productes que són perillosos per a la salut com el tabac o l'alcohol. Sabríeu dir si els anuncis d'aquests productes ho fan amb arguments racionals o amb emocions?
Ambdues, la part racional es eu en els estudis que diuen que en tabac és la causa mortal més important del càncer, amb imatges de com queden els pulmons, les dents, la pell, la boca,.. És a dir, els estudis són reals, però també es treballa la part emotiva. Per exemple en el cas de l'alcohol, els anuncis són bascament emocional. hi ha anuncis que conciencien del consum de l'alcohol monstarnt accident de cotxe i imatge de la familia que ha perdut un membre de la famílica a la carretera. Es juga amb els dos tipus.
3.-
Busqueu un anunci que creieu que no diu tota la veritat o que directament
enganya els espectadors i comenteu perquè creieu que menteix..
En aquest anunci podem veure com ens mostren a una model molt guapa, amb una pell perfecte, i ens volen convèncer que aquesta pell que ella té la podem tenir nosaltres també utilitzan aquesta crema.
4.- Opina. Hi ha publicistes que diuen que la publicitat no ens afecta gaire. Què en penseu? Feu una redacció explicant com creus que afecta la publicitat i posa'n algun exemple: alguna cosa que hagueu comprat pels anuncis, o que els vostres pares s'hagin deixat enredar per la publicitat.
Desde el meu punt de vista, crec que la publicitat és una cosa que ens perseguirà tota la vida i a tots llocs. Ens passem el dia infectats de publicitat, i moltes vegades ens deixem enganyar. Jo per exemple, vaig veure un anunci, on surtia una noia morena amb el cabell arrissat, i que amb una crema se li tornava llis, pero d'un llis perfecte. El mateix dia, vaig anar al supermercat i em vaig comprar aquella crema de l'oreal. Finalment me la vaig posar, i no només no em va fer cap afecte, sino que em va deixar el cabell com una escombra. Tot i aixo, cal dir que desde aquell dia no he confiat mai mes en cap anunci, ja que realment si que és mentida tot el que ens ensenyen.
5.- Relaciona un producte amb algun benefici emocional de la forma més absurda possible. I recordeu, com sempre, hem de treballar en equip. (Equip: Xavi i Aina)
Relacionem la llibertat que ofereix accions com estar perdut en una muntanya deserta amb el fet d'anar al lavabo.
La primera imatge sería la d'un home que no va al regularment a lavabo, tot seguit s'aixeca del sofà on està estirat, i va direcció WC. Es veuria una imatge d'ell d'esquenes entran al lavabo, i una imatge de la porta del lavabo que es tanca. Tot seguit veuriem al mateix home d'esquenes i amb els braços obert enlaire envoltat d'un paisatge molt bonic i solitari de plena llibertat. Com si ell hagués trobar la llibertat que buscava quan entra al lavabo.
3. Més exercicis
Els anuncis institucionals, en lloc de vendre un producte, busquen conscienciar la població sobre algun tema sensible com els accidents de trànsit, el consum de drogues, la necessitat de reciclar, etc. Per a la prevenció dels accidents de trànsit, al llarg del temps s’han utilitzat diferents estratègies buscant la màxima efectivitat, és a dir, la reducció dels morts i ferits a la carretera. Aquí en tens alguns exemples, mira’ls i respon les tres qüestions:
http://www.youtube.com/watch?v=scuWEKV7AGo
http://www.youtube.com/watch?v=vL4xVAk1cH0
http://www.youtube.com/watch?v=2YqUdd8XZtQ
a) En dues o tres paraules, com definiries l’estratègia de cada anunci, és a dir, la manera com intenta convèncer l’espectador?
1-Primer clac i després rum.
2-La velocitat mata.
3-Un segon et poc canviar la vida.
b) Hi ha qui diu que alguns anuncis (com el darrer) són inadequats perquè són massa violents, sensacionalistes, etc. Però hi ha qui diu que qualsevol cosa és adequada si serveix per reduir els accidents. I a tu, què et sembla? Creus que hi hauria d’haver un límit i, en aquest cas, quin hauria de ser?
No crec que hi hagi un límit en anucis d'aquest tipus. Ja que no et volen vendre res, simplement esperen que rebis una informació i que d'aquesta en fagis un bon ús. Si els anuncis fossin massa tous, passarien desapercebuts.
c) Deixant de banda si són adequats o no, quin creus que és l’anunci més efectiu per a reduir els accidents (no el que a tu t’agradi més)?
Els anuncis de testimonis que han viscut un accident.
http://www.youtube.com/watch?v=5pqbLCNgP8M
4. Fes un anunci
Com creus que hauria de ser un anunci perquè fos realment efectiu amb la gent de la teva edat? Quina estratègia hauria d’utilitzar?
L'anunci hauria de ser testimonial. Podria sortir una noia jove explicant, que una nit que van sortir ella i el seu xicot, els dos molt enamorats. Ell li va dir que anava al lavabo, i ella el va esperar a fora. Van pasar més de mitja hora i el noi no sortia. Finalment ella, cansada d'esperar va entrar al lavabo i va veure tot de gent i corredisses al voltat d'algú que estava al terra. Va fer camí entre la gent, i es va trobar al seu xicot estirat al terra amb una sobredosis de cocaïna.
5. Mireu aquest anunci:
http://www.youtube.com/watch?v=rVAT9i5oLkQ
L’última frase de l’anunci recomana fer-se una assegurança de vehicle “perquè la teva dona també agafa el cotxe”.
a) Alguns publicistes afirmen que la publicitat només és un reflex de la realitat. Creieu que les dones de la realitat són com la que es pinta a l'anunci?
No. Ja que les dones del segle XXI, poden fer les mateixes coses que els homes, i més i tot. L'anunci mostra una realitat factícia, amb la finalitat que els homes es vegin reflectits en actituts que deixen malament a la dona.
b) Diríeu que l’anunci busca ridiculitzar les dones? Amb quina finalitat?
Si, amb la finalitat de convèncer als homes de que no deixin el seu cotxe a la seva dona.
c) Creieu que les coses com penjar un quadre ja les sabem fer quan naixem o les aprenem després? Diríeu que hi ha més homes que dones que saben penjar un quadre? Per què?
Obviament les aprenem a mida que ens anem fent grans. Hi ha més homes que en saben, pero no per què les dones no tinguin aquesta habilitat, sino per què quan s'ha de penjar un quadre a casa, el primer que es fa és dir-li al home que ho fagi. Però penso, que si en una casa no hi ha un home, una dona es capaç perfectament de penjar un quadre ella sola. Les dones no són inferiors als homes.
7. Anuncis antics
Mireu aquests dos anuncis antics i responeu les preguntes.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ngtF9musywA
a) Segons els dos anuncis, què necessita una dona per ser feliç a la vida?
Crema per la cara, per estar guapa per el seu home.
b) Què necessita per aconseguir-ho?
Comprar la crema de la marca que s'anuncia.
c) Què us sembla aquest missatge?
Molt malament, deixa a la dona com un drap brut. Recorda a l'època del franquisme, en el qual hi havia la ley de a buena esposa feta per Pilar Primo de Rivera. Molt machista tot plegat.
d) I als anuncis de bellesa d’avui, creieu que també donen aquest missatge o ha canviat? Busqueu-ne alguns i comproveu-ho.
Ara es mostra una dona moderna liberal, que no depen de cap home ni es relaciona amb cap classe social, la dona és independent i utilitza els productes que vol per el seu benefici, no per agradar a ningú. Aquest missatge s'escau més al model femení d'avui en dia.
divendres, 19 d’abril del 2013
PROVES SELECTIVITAT
http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_diss11jl.pdf
EXERCICI 1
1-Quins d’aquests principis incompleixen els objectes de la imatge A?
Ús flexible. Ha d’oferir possibilitats d’elecció en els mètodes d’ús. S’hi ha de
poder accedir amb qualsevol de les dues mans. Ha d’oferir exactitud i precisió.
2-Com es podrien rectificar aquests possibles errors en els dos objectes?
Per rectificar aquests errors, podem posar una tapa a sota que es pogués treure i encaixar a l'altre espai del got, de manera que les persones esquerranes també podrien utilitzar-lo sense necesitat de haver de fer-ne un de cada tipus. Aquesta tapa podria ser de plàstic, la qual encaixes amb les dues bandes del got. També la podriem fer de vidre, però penso que el plàstic és un material que es pot adaptar millor sobre el vidre.
EXERCICI 2
Observeu aquest objecte (imatge B) i comenteu-ne els avantatges i els inconvenients.
Proposeu alguna millora que en faciliti l’ús quotidià.
Un dels avantatges es que alhora de parar la taula, amb un sol viatge en tens prou. Un altre podria ser la manera amb la qual ho rentes, ja que és un material que es pot posar a la rentraplats sense cap problema.
Un inconvenient podria ser, que hi haguessin masses o pocs plats per les persones que sou a casa, o en cas que hi hagi algun convidat. Un altre inconvenient, es que com podem veure té una mida especial que potser no s'ajusta a la mida de la teva taula.
Una millora podria ser diferents models per a diferents ocasions i diferents mides de taula. O també fer aquests mateixos plats, pero que es poguessin anar canviant depenen de la situació en que l'hagis de fer servir.
EXERCICI 3
Exercici fet en un DINA3
http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_diss12jl.pdf
EXERCICI 1
Com podem veure la imatge de la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos del Estado, té com a imatge principal una corona a la part superior i a la part inferior una forma que ens pot semblar un "corn" que significa la comunicació desde l'antiga egipte fins a l'epoca medieval.
Com podem veure ha evolucionat de manera que a sota la corona d'una de les imatges hi ha tan sols punts, en canvi a l'altre imatge, hi ha punts un sobre de l'altre que formen una forma diferent.
EXERCICI 2
En la part de dins de la caixa, la part que s'estreu per treure el producte, té un text on dona les gràcies per comprar el producte i al ser un producte ecològic part dels diners per la seva compra serà donada. El nom de la marca que és Imoeba té en la o el simbol del reciclatge i tot el conjunt està en colors verds, marrons i blancs que ens fan relacionar el producte amb la natura i per tan a l'ecología.
EXERCICI 3
Exercici fet en un DINA3
EXERCICI 1
1-Quins d’aquests principis incompleixen els objectes de la imatge A?
Ús flexible. Ha d’oferir possibilitats d’elecció en els mètodes d’ús. S’hi ha de
poder accedir amb qualsevol de les dues mans. Ha d’oferir exactitud i precisió.
2-Com es podrien rectificar aquests possibles errors en els dos objectes?
Per rectificar aquests errors, podem posar una tapa a sota que es pogués treure i encaixar a l'altre espai del got, de manera que les persones esquerranes també podrien utilitzar-lo sense necesitat de haver de fer-ne un de cada tipus. Aquesta tapa podria ser de plàstic, la qual encaixes amb les dues bandes del got. També la podriem fer de vidre, però penso que el plàstic és un material que es pot adaptar millor sobre el vidre.
EXERCICI 2
Observeu aquest objecte (imatge B) i comenteu-ne els avantatges i els inconvenients.
Proposeu alguna millora que en faciliti l’ús quotidià.
Un dels avantatges es que alhora de parar la taula, amb un sol viatge en tens prou. Un altre podria ser la manera amb la qual ho rentes, ja que és un material que es pot posar a la rentraplats sense cap problema.
Un inconvenient podria ser, que hi haguessin masses o pocs plats per les persones que sou a casa, o en cas que hi hagi algun convidat. Un altre inconvenient, es que com podem veure té una mida especial que potser no s'ajusta a la mida de la teva taula.
Una millora podria ser diferents models per a diferents ocasions i diferents mides de taula. O també fer aquests mateixos plats, pero que es poguessin anar canviant depenen de la situació en que l'hagis de fer servir.
EXERCICI 3
Exercici fet en un DINA3
http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_diss12jl.pdf
EXERCICI 1
Com podem veure la imatge de la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos del Estado, té com a imatge principal una corona a la part superior i a la part inferior una forma que ens pot semblar un "corn" que significa la comunicació desde l'antiga egipte fins a l'epoca medieval.
Com podem veure ha evolucionat de manera que a sota la corona d'una de les imatges hi ha tan sols punts, en canvi a l'altre imatge, hi ha punts un sobre de l'altre que formen una forma diferent.
EXERCICI 2
En la part de dins de la caixa, la part que s'estreu per treure el producte, té un text on dona les gràcies per comprar el producte i al ser un producte ecològic part dels diners per la seva compra serà donada. El nom de la marca que és Imoeba té en la o el simbol del reciclatge i tot el conjunt està en colors verds, marrons i blancs que ens fan relacionar el producte amb la natura i per tan a l'ecología.
EXERCICI 3
Exercici fet en un DINA3
dilluns, 8 d’abril del 2013
JOIA
Aquesta joia és molt elegant, es podria portar amb un vestit negre sense mànigues i amb el cabell recollit, per que és pogues lluir bé.
El nostre lema és, reprofita el que tens a casa, i fes-te una joia elegant, que tothom l'envengi.
Aquesta joia està feta amb arbres petits de maqueta. Relligats cadascun amb filferro tou, i ben agafats. El que veieu negre és el cable d'un freno de la bicicleta del meu pare, i el demés filferro. L'anell està fet amb els mateixos materials. Al veure que la nostra joia, era una mica pobre, hem decidit fer-ne una altre, que serà la definitiva.
Aquí us deixem plafó:
divendres, 5 d’abril del 2013
l
dijous, 4 d’abril del 2013
JOIA POLAINA
Finalment, tot i tenir moltes idees, i moltes maneres de fer-ho vàrem decidir no fer tantes coses penjants, ja que si voliem fer el que teniem pensat necessitavem molt pressupost, i com sabem estem en crisis, així que vam decidir, recollir cosetes de casa, i fer que tinguessin una nova funció. Així de pas, reciclavem coses que teniem per casa sense fer cap servei, i alhora no haviem de gastar diners en materials, que finalment pot ser ni tant sols fariem servir.
Teniem molts materials, desde fulles de les palmes de setmana santa, fins a cordill, passant per collarets de veritat i per el fil de la duxa.
Primer voliem fer arracadaes i un par d'anells, pero els materials que teniem no eren adients per el que voliem fer, vull dir que, els nostres materials, eres mes aviat per fer un collaret, i així ho vem fer, com podeu veure més avall en una fotografia.
Per acabar, el Packagin, no voliem fer la típica caixa, o la tipica bossa de paper, que a tothom se li acudeix.
Vàrem aprofitar les fulles de les palmes, per relligarles les unes amb les altres, i així aconseguir una mena de cistellet per guardar-hi la nostra joia.
Un cop teniem el Packagin ens varem comprovar si la joia entrava i equilicuà! Entro! I hasta aquí puedo leer.
Espero que us agradi. El temps que vam estari va ser tot un matí. Unes 4 o 5 hores. El preu que hi posariem seria de 5 euros amb Packaging incuit.
Aquí us deixem el Logotip de la nostra joia:
I algunes fotos per veure com queda posada. Pensem que queda bé a nois i a noies, ja que avui en dia, molts nois, vesteixen amb roba de noies, i viceversa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)